SARKOZY I ELS ORFES

Cal seguir molt d'aprop el panorama polític francès, doncs es un model que ens pot afectar. Si fem cas a la premsa ( EL PAIS / 31-08-2007) sembla com si Nicolas Sarkozy estigui fent una OPA sobre la política francesa, en concret al Partit Socialista (PSF).

Però per a fer una OPA, son necessàries dues condicions: Suficient capital (polític i econòmic) per a triomfar i debilitat de l'adversari. On es troba la força, el capital de Sarkozy ? En el món de les idees ? Ho dubto.

El seu missatge no es diferent al que proposem els neocons als Estats Units, com la reducció dels tipus alts de IRPF, o bé la eliminació de taxes que graven a les empreses. La seva força no està en el contingut, sinó en el missatge, en la facilitat de fa servir un llenguatge populista, capaç d'arribar a amplis sectors socials de tota França.

Quan Sarkozy parla dels perjudicis de la globalització, no ho fa per afavorir les classes mes desfavorides, siguin franceses o xineses. Quan parla de definir una política industrial, el seu objectiu no es el de crear llocs de treball -recordem que està en contra de la jornada de 35 hores. No, òbviament ho fa per afavorir els conglomerats financers que li han donat suport. Però com abans Reagan, i ara Bush, el seu missatge, que sembla original, franc i populista està perfectament estudiat.

I quan planteja la OPA sobre el PSF, ho fa aplicant l'adagi romà "Divide et Impera" Tot oferint càrrecs a antics dirigents, "líders" del PSF, Sarkozy posa a la llum les mancances del adversari. El PSF, com altres partits socialistes ha primat potenciar a "líders" per sobre dels valors que defineixen al socialisme. El PSF ha estat visquen dels errors d'adversaris com Giscard o Chirac, sense aprofundir en els valors que la socialdemocràcia va representar per la Europa de la postguerra.

El PSF està orfe, però no de "líders", sinó d'idees ! Però les idees existeixen: Podem entendre el creixement econòmic a Europa sense les polítiques socialdemòcrates ? Podem entendre la societat del benestar sense aquest creixement ? Podem entendre una societat sostenible fora d'aquest model ? Un dels conceptes bàsics de la socialdemocràcia es el que ara anomenen democràcia participativa. I això queda molt lluny de conceptes Colbertians/Lluis XIV del tipus "Tot pel poble, però sense el poble", que van tenir el seu zénit amb Mitterrand !

L'origen del model socialdemòcrata original el trobem fonamentalment als països nòrdics, especialment a Suècia, on es va plantejar un pacte social que va intercanviar pau laboral per avantatges socials. I això va sorgir de la reflexió i de la participació. Aquesta manera d'entendre la política encara està viva. Com ha demostrat el prof. V. Navarro, les pèrdues electorals de la socialdemocràcia sueca venen del seu allunyament d'aquests principis i valors.

En el segle XXI pensar que la política es cosa de polítics no es propi del pensament progressista, altrament dit d'esquerra. Vam superar la influència pseudo-marxista del comunisme. Vam trobar retrobar els valors democràtics amb els que la Europa de la Il.lustració va il.luminar el Mon. Fins i tot a casa nostra el llegat es positiu. Sense aportacions del socialisme no entendríem ni els drets del treballadors, ni l'assistència sanitària ni la igualtat de gènere.

I ara, les dretes al poder pretenen tenir el monopoli de les idees. Això ens contamina. Renunciar a conceptes com el republicanisme o el federalisme, i per aconseguir alguns escons pensar en utilitzar els mètodes de comunicació de la dreta, s'anomeni Bush o Sarkozy fa caure de ple en un parany ideològic.

Si volem donar una resposta al model de la dreta, ho farem aprofundint en valors progressistes com la socialdemocràcia i el republicanisme. I en una època de globalització salvatge, de violència extrema (Irak, Congo, Darfur...) en aquests valors pot trobar la humanitat una sortida digna i coherent. Aquesta es la nostra responsabilitat, i hem d'apendre, també, a comunicar-ho

Potser en els tres mots que va universalitzar la revolució francesa, trobarem el camí d'un futur millor.

Llibertat, Igualtat, Fraternitat.