PLANTEM CARA A LA CRISI

La crisi que estem vivim ens ha de servir per a obrir els ulls, confirmar la validesa dels nostres principis i per a convèncer als que dubten de la bondat dels nostres plantejaments. Hi han hagut crisis semblants com la de 1929, però a partir d'aquesta crisi, ningú no podrà dir mai que la raó no està de la nostra part, o que la dreta conservadora serveix per a gestionar be el seu propi model, i el que es mes important, ningú podrà dubtar, excepte els mercenaris neocons, que el model de la que proposa la esquerra progressista es el millor per a tota la humanitat.

Retrocedim una mica, quan la crisi del 29, que també va començar als Estats Units ocasionada, per la especulació sobre actius financers –accions-, oblidant que les úniques bases sòlides dels sistema econòmic son el sector primari (agricultura, mineria) i el secundari (indústria). La solució proposada per a sortir de la crisi la va trobar Keynes, proposant mesures d'inversió en sectors productius que estimulessin la demanda.

Aquesta manera d’entendre la economia va ser posada a la pràctica a Europa primer als països escandinaus, bàsicament Suècia, després al Regne Unit i a Alemanya.
El progrés econòmic de les solucions socialdemòcrates en el que es va denominar estat del benestar, van durar quasi 30 anys, fins la crisi del petroli del 72
I aquest va ser el moment en el que els conservadors, encapçalats per pensadors tant destructius com Friedman van començar a trencar el mecanisme del creixement just i sostingut que funcionava fins llavors. Thatcher i Reagan son només dos exemples de la ofensiva de la dreta capitalista per a ocupar l'espai de poder que ells creien que era seu.

Però no oblidem mai que el poder econòmic no vol dir poder polític, encara que la dreta ens ho vulgui fer creure. El poder polític surt de la voluntat democràtica, i es aquesta voluntat la que determina el model econòmic que desitgem, model que per la esquerra progressista segueix amb les màximes de la revolució francesa: llibertat, igualtat, fraternitat.

I seguin aquest model trobarem creixement econòmic, just i distribuït, amb respecte a les persones i al medi ambient, creixement no agressiu i solidari am comunitats amb menys recursos.

Està clar que si a la esquerra l'hi toca arreglar les trencadisses de la dreta, també l'hi toca poder redefinir el model de societat que volem !

• No volem una economia rapinyaire. Volem un model just de distribució.
• No volem que els financers determinin la nostra vida. Volem poder ampliar la democràcia al si de les empreses.
• No volem una globalització insolidària. Volem un model just d'intercanvi.

I per últim, no volem una ciutat de persones aïllades. Volem una Barcelona vibrant, amb la millor qualitat de vida, que ofereixi a tots i totes possibilitats de creixement personal i econòmic.