CATALUNYA CAUSA COMUNA

Primer, un reconeixement: En Pasqual Maragall i l’ Ernest LLuch, entre altres, van detectar ja fa molt de temps que el camí que segueix el PSC no el pot fer sol. Cal una reflexió en les iniciatives que van crear, i també cal pensar en per que no van ser prou recolzades...

Des de temps remots, ha sorgit al voltant del PSC diverses iniciatives com les “Conferències d’Homes i dones d’esquerra” (1985/1987), la “Convenció per una majoria nacional i de progrés” (1988), el “GEIS”, la “Fundació Catalunya S.XX1”, “Ciutadans pel Canvi”, i darrerament la ”Convenció pel futur” i ara, “CATALUNYA CAUSA COMUNA”.

• Per alguns, la existència d’aquestes iniciatives es vista com la proposta d’acostament del PSC cap un sector de la esquerra que el rebutja.
• Per altres, representa la incapacitat del mateix partit d’acostar-se orgànicament cap aquest col·lectiu.
• També, hi ha qui opina que l’apropament no es necessari, doncs dona projecció, posicions electorals i càrrecs a persones que no son militants del PSC !

Com es veu, de plantejaments ni han molts, per tant pot ser caldria plantejar-ho fredament, fent-nos preguntes “Tabú” per a determinada militància:

• Si el PSC es la “Casa Gran” de la esquerra, com es que col·lectius, especialment del sector culturals, catalanistes o antigament antifranquistes mai no s’han vinculat al PSC ?

No pretenc donar resposta. Caldria ser politòleg, i fer un treball sistemàtic d’estudi i d’anàlisi. I jo el que pretenc només se el d’obrir interrogants, per exemple:

• Pot el PSC, amb la seva estructura i la seva militància, respondre al que la societat catalana del S.XXI demana ?

Al meu limitat enteniment, la complexitat de la societat catalana actual, imbricada en un Món globalitzat, poc te a veure amb la que ens varem trobar quan es va començar (Pi i Margall, V. Almirall) a parlar de Catalanisme. Ni les aportacions de Campalans dels anys 30 del segle passat, ni el que s’ha anat fent durant els darrers 30 anys, ens donen masses pistes de com respondre a la realitat en que ens trobem, però ens donen un mètode, doncs hi han unes constants que ara es comencen a veure amb claredat:

• La validesa del plantejament pluralista, progressista i democràtic que anomenem Catalanisme.
• La validesa del principi vertebrador que anomenem Federalisme.
  
• La validesa dels principis del Socialisme democràtic, que anomenem Socialdemocràcia.
• La validesa de l’aplicació d’aquests principis en el que anomenem Societat del Benestar.

I per a poder aconseguir-ho, el camí que es proposa ha de ser necessàriament obert, pluralista, participatiu i democràtic. Aquest es el camí que van obrir les conferències anteriors, i aquest -crec jo- que es el camí que està seguint “CATALUNYA CAUSA COMUNA”.

Aprofitem-lo

http://www.causacomuna.cat