Un fantasma recorre per Europa: s’anomena l’economia del coneixement, i sembla que sense recitar sovint aquest “mantra”, el capitalisme no te futur.
Per a les formacions socials avançades, com son les societats occidentals on domina com a modus de producció dominant el capitalisme financer, les aportacions constants al seu fons de coneixement cultural son essencials i necessàries. El creixement econòmic i l’articulació social del model de societat capitalista on vivim precisa d’aquesta aportació ininterrompuda de nous coneixements.
Això es especialment important dins les Empreses, on la transmissió de coneixements per part de la societat en general, i de treballadors i tècnics en particular li permet sobreviure i créixer.
Si no fos per aquest enriquiment, dins l’entorn actual totalment globalitzat, cap Empresa podria ser competitiva. Per aquest motiu, de forma estructurada, o de forma caòtica, les Empreses han aprés a aprofitar el coneixement que els hi es aportat de forma quasi gratuïta, i que passa a formar del coneixement (Know how) empresarial, es a dir el seu be mes preuat... auto-aprenentatge, evolució, adaptació !
I fent un símil amb la Natura, el sistema també ha generat els seus particulars paràsits, que com els vampirs mantenen a la víctima en vida només mentre se’n puguin alimentar. Els seus noms: Consultories, Auditories, Financeres. Coneixem bé com actuen les darreres, allò que en argot bancari s’anomena “Banca d’inversió”. Es tracta d’agafar una Empresa, descapitalitzar-la, desmembrar-la i vendre amb guany el que queda: recordeu "Pretty Woman" ?
Una especifitat: dins el model espanyol, la Banca mai finança el model de negoci, doncs s tracta de que les empreses no puguin mai capitalitzar-se, si no que reben només accés a finançament del circulant mitjan bestreta de cobrament de lletres i rebuts, sota garanties personals obligatòries donades per l’empresari i familiars. Això deixa sempre a les empreses depenent dels voltors, perdó, volia dir la Banca... Les Empreses no poden capitalizar-se, no poden investigar, no poden créixer, i el que es pitjor, no poden pagar sous de qualitat, cosa que porta la marginalitat a un nombre cada cop mes gran de persones.
Es impossible, sota aquests models, l'existència d’una societat cohesionada i estable. I si s'aguanta sense violència social es per que, en paral·lel es treballa conscientment per a impedir que la societat civil tingui la menor cohesió, i pugui qüestionar un model econòmic roí i miserable, allunyat de qualsevol mena de valor ètic i moral, on nomes hi ha lloc per a la cobdícia !
Tornem al tema: per el sistema capitalista vist en conjunt, encara son molt més perilloses les empreses de "Consultoria" que, seguint el model vampiresc de la desapareguda Arthur Andersen han desenvolupat un model de parasitatge força reeixit, però que per a desgràcia per el capitalisme, s'ha convertit en un formidable focus intern anti-sistema !
El "modus operandi" segueix un patrons definits: Es tracta per una banda de descapitalitzar a les Empreses (o Administracions, Corporacions...), de qualsevol element lligat a la producció (i que procuren sota el seu control, globalitzar a la Xina) i sobretot una "descapitalització" d'idees. Adreçant-se només a Gerència, l’aïllen de la realitat del seu propi entorn, i obren vies, no de comunicació, si no de conflicte amb treballadors i comandaments intermedis, que son els que tenen i mantenen el coneixement adquirit col.lectivament, que ha conformat la posició actual de la organització.
Els treballadors son menyspreats, aplicant en societats avançades mètodes taylorians (també dits stajanovistes...), procurant la disminució de costos i de qualitat per a justificar projectes globalitzadors. Respecte als directius, se'ls aparta, pre-jubila o s'acomiada. Punt.
El que resta es una organització esquelètica, sense més que un objectiu financer, incapaç de crear riquesa i que sobreviu venent actius (terrenys, fàbriques, stocks...), que son valorats i negociats precisament per els consultors-voltors, que en aquest punt ja controlen tots els recursos, incloses les comunicacions externes. Col.locats els seus associats en totes les àrees estratègiques segueixen el procés de descapitalització, de suïcidi empresarial, i de retruc, suïcidi social.
Aquest model ha portat a països que abans eren potencies industrials, com el Regne Unit o els Estats Units a la dependència cada cop major de països con Alemanya, Xina o Japó en subministraments de productes industrials de qualitat, i de consum. De retruc, el seu nivell de coneixement de processos productius ha anat desapareixent, cosa que ara (2009) ja nota fins i tot en sectors tecnològicament avançats com la industria aeroespacial i militar, que fins ara havien estat al marge del procés.
Els defensors d'aquesta versió del sistema capitalista es segueixen recolzat en models monetaristes-financers, basats en les hipocresies de les propostes ultra-lliberals dels seguidors de Milton Friedman, i en l'ofensiva conservadora que des de Nixon, Reagan i Thatcher ha desenvocat, a la fi de la presidència Bush, en la pitjor crisi econòmica des de 1929.
El capitalisme, tal i com Max Weber va explicar, es recolza sobre valors morals. Entès en el seu conjunt, en una realitat de societats avançades globalitzades, com a formació social on coexisteixen diferents models socio-econòmics, no tindrà sortida si s'oposa als trets comuns que han conformat a les societats humanes des de èpoques remotes; si s'oposa a la cohesió i a les tasques col.laboratives; si prima l'individualisme per sobre l'altruisme !
Després de la crisi de 1929 J. M. Keynes va proposar una sèrie de mesures on es dona importància a la creació d'oferta en moments de crisi, mantenint la economia en marxa, donant a l'estat i a les administracions un paper més gran, de director de l'economía, concepte que entra en contradicció amb el de "lliure mercat" que tant misèria ha creat. Les polítiques keynesianes, impulsades per la socialdemocràcia europea, van donar lloc a la societat del benestar de la post-guerra, que ha estat sense cap mena de dubte el millor moment que la humanitat ha viscut.
Però pot ser no caldrà esperar eternament el canvi social: pot ser que, universalitzant l'accés al coneixement, es a dir convertint a la "Societat del Coneixement" en quelcom real, decidint seguir models socials participatius i TAMBÉ de Democràcia Econòmica, (entre altres, les cooperatives financeres, de producció, i de consum), es podrà viure en societat, amb respecte a valors ètics i morals, on la millora personal sigui motiu de satisfacció, però també ho serà la millora social i l'enriquiment del col·lectiu.
Pot ser llavors, sense revolucions violentes ni banys de sang, podrem crear una societat més lliure, més igualitària i més solidària. I gaudir fent-ho !
Per a les formacions socials avançades, com son les societats occidentals on domina com a modus de producció dominant el capitalisme financer, les aportacions constants al seu fons de coneixement cultural son essencials i necessàries. El creixement econòmic i l’articulació social del model de societat capitalista on vivim precisa d’aquesta aportació ininterrompuda de nous coneixements.
Això es especialment important dins les Empreses, on la transmissió de coneixements per part de la societat en general, i de treballadors i tècnics en particular li permet sobreviure i créixer.
Si no fos per aquest enriquiment, dins l’entorn actual totalment globalitzat, cap Empresa podria ser competitiva. Per aquest motiu, de forma estructurada, o de forma caòtica, les Empreses han aprés a aprofitar el coneixement que els hi es aportat de forma quasi gratuïta, i que passa a formar del coneixement (Know how) empresarial, es a dir el seu be mes preuat... auto-aprenentatge, evolució, adaptació !
I fent un símil amb la Natura, el sistema també ha generat els seus particulars paràsits, que com els vampirs mantenen a la víctima en vida només mentre se’n puguin alimentar. Els seus noms: Consultories, Auditories, Financeres. Coneixem bé com actuen les darreres, allò que en argot bancari s’anomena “Banca d’inversió”. Es tracta d’agafar una Empresa, descapitalitzar-la, desmembrar-la i vendre amb guany el que queda: recordeu "Pretty Woman" ?
Una especifitat: dins el model espanyol, la Banca mai finança el model de negoci, doncs s tracta de que les empreses no puguin mai capitalitzar-se, si no que reben només accés a finançament del circulant mitjan bestreta de cobrament de lletres i rebuts, sota garanties personals obligatòries donades per l’empresari i familiars. Això deixa sempre a les empreses depenent dels voltors, perdó, volia dir la Banca... Les Empreses no poden capitalizar-se, no poden investigar, no poden créixer, i el que es pitjor, no poden pagar sous de qualitat, cosa que porta la marginalitat a un nombre cada cop mes gran de persones.
Es impossible, sota aquests models, l'existència d’una societat cohesionada i estable. I si s'aguanta sense violència social es per que, en paral·lel es treballa conscientment per a impedir que la societat civil tingui la menor cohesió, i pugui qüestionar un model econòmic roí i miserable, allunyat de qualsevol mena de valor ètic i moral, on nomes hi ha lloc per a la cobdícia !
Tornem al tema: per el sistema capitalista vist en conjunt, encara son molt més perilloses les empreses de "Consultoria" que, seguint el model vampiresc de la desapareguda Arthur Andersen han desenvolupat un model de parasitatge força reeixit, però que per a desgràcia per el capitalisme, s'ha convertit en un formidable focus intern anti-sistema !
El "modus operandi" segueix un patrons definits: Es tracta per una banda de descapitalitzar a les Empreses (o Administracions, Corporacions...), de qualsevol element lligat a la producció (i que procuren sota el seu control, globalitzar a la Xina) i sobretot una "descapitalització" d'idees. Adreçant-se només a Gerència, l’aïllen de la realitat del seu propi entorn, i obren vies, no de comunicació, si no de conflicte amb treballadors i comandaments intermedis, que son els que tenen i mantenen el coneixement adquirit col.lectivament, que ha conformat la posició actual de la organització.
Els treballadors son menyspreats, aplicant en societats avançades mètodes taylorians (també dits stajanovistes...), procurant la disminució de costos i de qualitat per a justificar projectes globalitzadors. Respecte als directius, se'ls aparta, pre-jubila o s'acomiada. Punt.
El que resta es una organització esquelètica, sense més que un objectiu financer, incapaç de crear riquesa i que sobreviu venent actius (terrenys, fàbriques, stocks...), que son valorats i negociats precisament per els consultors-voltors, que en aquest punt ja controlen tots els recursos, incloses les comunicacions externes. Col.locats els seus associats en totes les àrees estratègiques segueixen el procés de descapitalització, de suïcidi empresarial, i de retruc, suïcidi social.
Aquest model ha portat a països que abans eren potencies industrials, com el Regne Unit o els Estats Units a la dependència cada cop major de països con Alemanya, Xina o Japó en subministraments de productes industrials de qualitat, i de consum. De retruc, el seu nivell de coneixement de processos productius ha anat desapareixent, cosa que ara (2009) ja nota fins i tot en sectors tecnològicament avançats com la industria aeroespacial i militar, que fins ara havien estat al marge del procés.
Els defensors d'aquesta versió del sistema capitalista es segueixen recolzat en models monetaristes-financers, basats en les hipocresies de les propostes ultra-lliberals dels seguidors de Milton Friedman, i en l'ofensiva conservadora que des de Nixon, Reagan i Thatcher ha desenvocat, a la fi de la presidència Bush, en la pitjor crisi econòmica des de 1929.
El capitalisme, tal i com Max Weber va explicar, es recolza sobre valors morals. Entès en el seu conjunt, en una realitat de societats avançades globalitzades, com a formació social on coexisteixen diferents models socio-econòmics, no tindrà sortida si s'oposa als trets comuns que han conformat a les societats humanes des de èpoques remotes; si s'oposa a la cohesió i a les tasques col.laboratives; si prima l'individualisme per sobre l'altruisme !
Després de la crisi de 1929 J. M. Keynes va proposar una sèrie de mesures on es dona importància a la creació d'oferta en moments de crisi, mantenint la economia en marxa, donant a l'estat i a les administracions un paper més gran, de director de l'economía, concepte que entra en contradicció amb el de "lliure mercat" que tant misèria ha creat. Les polítiques keynesianes, impulsades per la socialdemocràcia europea, van donar lloc a la societat del benestar de la post-guerra, que ha estat sense cap mena de dubte el millor moment que la humanitat ha viscut.
Però pot ser no caldrà esperar eternament el canvi social: pot ser que, universalitzant l'accés al coneixement, es a dir convertint a la "Societat del Coneixement" en quelcom real, decidint seguir models socials participatius i TAMBÉ de Democràcia Econòmica, (entre altres, les cooperatives financeres, de producció, i de consum), es podrà viure en societat, amb respecte a valors ètics i morals, on la millora personal sigui motiu de satisfacció, però també ho serà la millora social i l'enriquiment del col·lectiu.
Pot ser llavors, sense revolucions violentes ni banys de sang, podrem crear una societat més lliure, més igualitària i més solidària. I gaudir fent-ho !
0 comments:
Publica un comentari