Cap a la construcció d'una Ciutadania activa

Aquest és el títol d'un dels seminaris que desenvolupa Ciutadans pel Canvi, associació cívico-política de caràcter progressista, federal i republicanista, que va néixer l'any 1999 amb la constatació que cal un canvi profund en les formes de governar i de fer política a Catalunya, amb objectius fundacionals com:

• L'enfortiment de la democràcia retornant la política als ciutadans.
• La lluita contra totes les formes d'exclusió social.
• L'impuls de l'autogovern per aconseguir un catalanisme integrador, progressista i solidari.

Aquest plantejament de 1999 em sembla totalment al dia a 2009. Només cal veure els nivells de desafecció de la Ciutadania envers el partits, no sols a Catalunya, si no a tot Europa, per a valorar com a profètiques les paraules que sorgiren de persones properes a Pasqual Maragall.

2009: Ens trobem, doncs, 10 anys després amb un fort "impasse" polític, agreujat per actuacions com les de Millet, amb regals a la Fundació FAES(PP) amb més de 2 milions d'Euros, i a la Fundació Trias Fargas (CdC) amb més de de 500.000 Euros. Per la seva banda, els partits socialistes, a casa nostra i més lluny, pateixen una constant davallada de vots, de presència pública i sobre tot d'idees ! Només cal llegir l'article a "El País·" del 25 10.09 "La traición de la socialdemocracia" de P. Flores per veure que aquesta és una idea força estesa. I tot aixó és sorprenent, donat el pèssim moment amb el estan que les idees conservadores i lliberals. Sorprenent per que aquestes idees -dins el pla econòmic- han portat el desastre financera a escala planetària !

Estem en un moment en que les idees progressistes, com les d'Obama tenen i troben sortida entre la Ciutadania. Però per a que hi arribin cal que existeixi un vincle directe entre Poble, Societat Civil i aquells que s'anomenen els seus representants. Dic que s'anomenen doncs els partits polítics, com defineix el prof. Gonzàlez Casanova són agrupacions de persones que cerquen el poder. I d'acord, cal tenir el poder de portar democràticament la Humanitat cap a un mon més just, però mai no podem -des de una pràctica progressista- considerar el poder per el poder com un fi per si mateix.

I això em porta a una reflexió :

No es només el canvi de sistema de representació electoral, encara que cal canviar-la, el que ens portarà a una democràcia plena, on tingui ple sentit el que "la titularitat del poder resideix en la totalitat dels seus membres, fent que la presa de decisions respongui a la voluntat col·lectiva dels membres del grup" (Vikipèdia). No serà només canviant la comunicació entre electors i electes com tindrem aquesta democràcia. Serà mitjançant l'exercici de la democràcia participativa, on la relació no serà entre elector i electe, si no entre Ciutadà i Política. Pot ser que hi hauran coses que no ens agradin, però no serà la decisió d'uns pocs la que haurem d'acceptar si no l'opció democràtica del conjunt de ciutadans, cívicament expressada.

Fins que no arrelin valors com els del republicanisme, on l'opció política bàsica és l'exercici personal de la virtut cívica, no podrem parlar seriosament de que la democràcia respongui plenament als objectius de la Ciutadania. Es pot fer mitjan els partits polítics. Però aquests també tenen que portar els principis democràtics al seu si. En cas contrari trairien el seu sentit.

En resum: no es tracta només de canviar una llei. No es tracta només de substituir eleccions provincials per a eleccions per circumscripció. Es tracta d'ajudar a construir una Ciutadania activa. I per fer-ho, no podem només lluitar per administrar àrees de poder. Tenim que partir de clares idees democràtiques. Tenim que basar-nos en sòlids valors morals. I per últim, hem de ser conscients que la vàlua de la nostra tasca estarà basada en la millora de les persones, allunyada de l'egoisme i de la cobdícia, que esdevindrà millora per a tota la Societat.