La mort del Pare

No per esperat deixa de ser dolorós.

El proppassat dissabte, a tres quart de set del matí, la vida del Pare es va apagar. Al seu costat estàvem els fills, la Carme i jo. Va dormir i no es va despertar. La seva expressió era serena, i sense patiment per ell, crec. Per nosaltres, ja veurem...

Diumenge, al tanatori de l'Hospitalet ens vam acomiadar. Hi érem tots, i més. Fins i tot els que no van poder venir eren presents. En Florenci era apreciat

A la cerimònia nets i fills el vàrem recordar tal com era. Va ser emocionant, i crec que a on estigui ens recordarà. Nosaltres ho fem, i sentim la seva pèrdua.

Vull recordar el que allà és va dir:

"Gràcies per a estar aquí. Voldria parlar molt, però amb quatre mots no s'explica tota una vida, però hi han trets que defineixen a les persones, i entre els que definien en Florenci, el meu Pare, trobem:

• La Tossuderia.
• La Lleialtat.
• la Generositat i
• L'Amor

En Florenci era tossut - com tots el Molas- amb tot allò que creia important i transcendent.
Era lleial amb extrem amb tot hom: Família, Amics i Pàtria.
Era generós, i aquesta generositat -ho sabeu- no tenia límits.
Parlem d'amor ? D'aquest mot només és pot dir que en Florenci el va ennoblir, vers la meva Mare, cap als seus fills i nets, amb els Avis, amb tota la Família, i els Amics.

En Florenci va ser lleial, extremadament lleial amb les persones, amb les idees i amb els sentiments. Va ser lleial amb un excés que trobo admirable amb la Pàtria, amb CATALUNYA, mot que he intentat pronunciar amb el mateix respecte amb que ell ho feia, amb majúscules.

Pot ser tenia altres virtuts. Pot ser tenia algun defecte. Però aquesta és una altra història. Jo recordo al meu Pare d'aquesta manera, i per a mi es un gran record.

Moltes gràcies, Pare. "

Aquestes són les paraules. I ara, una imatge. Quan va morir va néixer un nou dia. Aquesta és la imatge, potser un símbol del que se'n va, i del que diàriament neix...