Haití, i la Aliança Subsidiària

La Aliança Subsidiaria: Política britànica a l'Índia colonial

Durant el canvi de sgle XVIII a XIX els conflictes al subcontinent indi eren constants. La situació de manca de govern central va portar a conflictes endèmics, i a la aparició de bandes organitzades de guerrers que vivien fent malviure a la població civil. Era precisa una solució estable, que acabés amb els conflictes, i permetés el desenvolupament econòmic.

La doctrina de l'aliança filial va ser introduïda pel marquès de Wellesley, el governador general britànic de l'Índia de 1.798 a 1805. En l'inici del seu govern Wellesley va adoptar una política de no intervenció, però més tard es va adoptar la política d'aliances subsidiàries.

Per finals del segle 18, els poderosos emperadors nadius havien desaparegut del subcontinent indi. quedant-se amb estats més petits més febles i nombrosos. Molts governants van acceptar l'oferta de protecció per Lord Wellesley. Els seus principis bàsics eren:

a) Qualsevol governant indígena pot acceptar la Aliança Subsidiària amb els britànic, però mantenint forces britàniques en el seu territori i va acordant pagar pel seu manteniment.
b) En lloc dels pagaments, alguns dels territoris de la Aliança Subsidiària va ser cedits als britànics.
c) Els governants que acceptaren es van veure obligats a mantenir a un funcionari britànic a la cort anomenat Resident. Sota aquesta doctrina, els governants indis sota la protecció britànica va suspendre els seus exèrcits nadius, mantenint en el seu lloc les tropes britàniques en els seus estats i van lliurar el control de les seves relacions exteriors als britànics. A canvi, la East India Company els protegiria dels atacs dels seus rivals.

El Nizam de Hyderabad ser el primer a entrar en aquesta aliança. Tippoo, Sultan de Mysore es va negar a acceptar-ho, però després de la victòria britànica en la Quarta guerra Anglo-Mysore, Mysore es va veure obligat a convertir-se en un aliat subsidiari. Més tard, el governant Maratha Bajio Rao II també va acceptar l'aliança filial al Tractat de Bassein.

Ens trobem a començaments del S.XXI amb un reguitzell d'estats fallits. L'exemple del darrer terratrèmol a Haití ens hauria de fer pensar no en la pervivència d'aquests estats, si no en la dignitat dels seus habitants.

Una política d' Aliances Subsidiàries, tutelades per la ONU, semblant als protectorats que va desenvolupar la Societat de Nacions podria crear bases de reconstrucció dels països sotmesos a la desgràcia d'estats fallits.

La reconstrucció hauria d'estar basada en garantir seguretat, assistència médica, i educació als habitants mentre es creen les bases econòmiques que permetin el desenvolupament lliure de élites corruptes i de clans militars.

Políticament incorrecte ? Pot ser. Necessari ? Ben segur.

Reflexionem-hi