Sembla que el nombre de la bèstia és el “
el seu nom? Jo aposto per “Capital”...
Vaig tenir la sort d’estar a la sessió “El repte de les transicions i la pedagogia de les catàstrofes”a la seu de CpC. Esperava que el tractament del tema seria en clau ecologista, però el Dr. Enric Tello, catedràtic d´Història Econòmica a la U.B., em va sorprendre, al lligar les crisis del capitalisme financer amb l’escalfament global.
I no ho va lligar no només amb paraules més o menys ben intencionades. Ho va lligar amb dades, i especialment amb una interessant equació, desenvolupada per Robert Ayres on es lliga el model actual de capitalisme financer d’arrel anglosaxona amb les crisis continues i amb un model d’escalfament global que posen no sols en qüestió el model econòmic sinó la nostra continuïtat com a espècie.
Sabíem que per augmentar la productivitat hi ha la tendència a la substitució de la ma d’obra per maquinària, i darrerament per la eliminació de la fabricació dels bens, “globalitzant-ho”,
el que fa augmentar els costos de transport...
“Històricament el creixement econòmic s’ha basat en la substitució de treball humà cada vegada més car per energia inanimada cada vegada més cara...”
Font: Robert Ayres and Benjamin Warr, The Economic Growth Engine: How Energy and Work Drive Material Prosperity, Edward Elgar Publishing, 2009.
Segons ells, el creixement econòmic ha funcionat fins ara substituint treball humà per l’energia obtinguda de fons d’energia inanimada.
Aquest mecanisme només es posa en funcionament a partir de la reducció del cost energètic de produir i consumir béns o serveis.
Es fàcil d’entendre seguint aquest esquema:
La pregunta que queda pendent serà doncs : La fi del petroli barat, podria significa també la fi de l’era del creixement econòmic contemporani?
La resposta, si és que hi ha una resposta, la setmana vinent…
0 comments:
Publica un comentari