Millstones Fee & Tobin Tax

Segons el prof J. Lizcano ( El País, Negocios, p. 21 14/02/2010) les transaccions financeres especulatives, a nivell global son:

• 75 cops superiors a les transaccions reals (de bens i serveis)
• 15 cops superiors al PIB Mundial i
• 60 cops superiors al comerç mundial

Aquesta és una situació que la economia mundial no està en condicions de suportar, i molt menys el planeta. D’això en parlaré més a fons en pròxims articles. Una possible solució seria la Taxa Tobin, que és un hipotètic impost sobre els intercanvis de divises, proposat per l’economista James Tobin el 1971:

• "...tècnicament la Taxa Tobin seria un impost, més que no pas una taxa per bé que s’ha generalitzat amb aquest nom per mimetisme amb altres llengües, Tobin Tax (anglès) i Taxe Tobin” (Dades de la Vikipedia)

La idea de la Taxa Tobin m’ha esperonat la imaginació, doncs fa temps que em pregunto quin sentit tenen els grans temples de manipulació del diner, com són bancs, societats d’inversió i borses, quan no són capaços d’evitar les crisi econòmiques o de proveir de capital a la Societat, en especial a les economies familiars i a les empreses. Aquestes sagrades institucions s’han oblidat de la seva funció, la intermediació financera, per a dedicar-se cada cop més a la especulació, bàsicament en 3 àrees:

• La inmobililiària
• Les transaccions internacionals
• I la borsa.

Potser ja va sent hora que posem a les finances internacionals al seu lloc. Aquestes gents creuen que les finances poden ser creatives (enginyeria financera en diuen...), de la mateixa manera que Al Capone va pensar creativament amb el concepte de la protecció. El seu “mantra” és el de “el diner crida diner”. I és ben cert, el problema és que això porta a:

• Buidatge dels sector que generen guanys.
• Desinversió en els sectors primari i secundari.
• Concentració de capital en les àrees especulatives.

Una constatació: Les desigualtats socials als EUA tornen a ser les que hi havia a començament dels anys 40 del S.XX, amb un nivell de pobresa del 17%, però amb el 15 % de la riquesa concentrada en l'u per cent (1 o/o) de la població !

Una altra conseqüència ha estat l’atonia inversora: als Estats Units “tot l’estalvi de les families ha estat absorbit pel dèficit de la balança de pagaments i la inversió en immobles de nova construcció, deixant la financiació de tota la inversió neta de les empreses a l’estalvi dels demés països”. Resulta “una situació sorprenent tractant-se de l’economia més rica del món” (Andrew Glyn).

En resum, una clara recepta cap al desastre. El financers ho han demostrat a bastament des de fa segles, ja que els únics sectors que generen riquesa són el primari (agricultura, la caça, la pesca, la silvicultura, la ramaderia i la mineria) i el secundari (la indústria i la construcció,) amb algunes excepcions al sector terciari (serveis), com l'entreteniment, restaurants, educació, el turisme, els serveis de sanitat, i els mitjans de comunicació.

Està clar que cal una acció correctora.

Per a poder néixer, per a tirar endavant les empreses necessiten capital. Els fons necessaris per a crear una empresa el posen el socis, quan l’empresa creix, cerca capital en entitats d’inversió, en bancs, i també a la Borsa, que te una doble vessant, per qué serveix per canalitzar tant el flux dels que necessiten invertir com de proporcionar capital per a qui el necessita.
Però per a les empreses, i en aquest context específic, l’única vegada que poden rebre aportacions econòmiques és quan emeten accions a Borsa o quan amplien capital. És massa rígid i limitat, i cal canviar-ho, cal que les empreses tinguin algun guany quan es negocien operacions amb el seu propi capital!

La Taxa Tobin és un pas en el bon camí... i també dóna idees.

Per que no es pot implantar una comissió (no un impost) a favor de l'empresa titular de l'acció del mateix tipus (0,2 o/oo) del que cobren els intermediaris, o bé en part (15 o/o) del que ja cobren bancs i financeres per la compravenda d’accions a Borsa ?

No es tracta d’augmentar les càrregues fiscals, perquè el que es proposa és reduir les comissions d’intermediació. No augmentaria impostos, ja que seria transparent i posaria més a la llum els marges d’operadors a borsa... i els dels bancs! I, sobre tot, ajudaria les empreses reals, no els xiringuitos financers.

Per que no es pot implantar una taxa que retorni a les empreses un petit percentatge dels guanys que enriqueixen a intermediaris i a especuladors? Per què no es pot implantar una taxa que retorni una part, encara que sigui petita, a qui és l’únic motor de la riquesa, és a dir a l’empresa?

Això no és economia-ficció, doncs en un entorn diferent, ja existeix: quan els clubs de futbol negocien la venda de jugadors, a més dels comissionistes, una part del que cobren va a parar al club inicial, el que va formar el jugador en origen, i una altra part (15%) al propi jugador... i funciona!

Sóc perfectament conscient del maniqueisme que traspua aquest article, però parlar-ne podria ser un saludable exercici de debat. Crec també que caldria poder anomenar-ho. És obvi que si no és en anglès ningú no s’ho prendrà seriosament. Proposo doncs, començar el debat batejant-lo com a “Millstones Fee”.

Que us divertiu !