El nom de la Bèstia (II)

L’actual model de desenvolupament no és sostenible !
(Segueixo literalment amb l’anàlisi plantejat per el Dr. Enric Tello, catedràtic d´Història Econòmica a la U.B.)

Tal com mostra la trajectòria del 1975 al 2003, els països amb un alt índex de desenvolupament humà (un índex compost del PIB/hab, l’esperança de vida i l’educació) tenen un consum de recursos per càpita insostenible: si es generalitzés a tota la Humanitat necessitaríem més d’un planeta Terra.
Font: Daniel D. Moran, Mathis Wackernagel, Justin A. Kitzes, Steven H. Goldfinger and Aurélien Boutaud (2008): “Measuring sustainable development, Nation by nation”, Ecological Economics, vol. 64 issue 3, p. 470-474.


Els països amb un consum de recursos per càpita que seria ecològicament sostenible mantenen un nivell de desenvolupament humà inacceptable.

On estan les causes d’aquest desgavell ?

1. L’energia barata del petroli ha mantingut la frontera tecnològica real força lluny de la màxima eficiència possible, des del punt de vista tècnic i socio-cultural.
2. L’encariment de les fonts d’energia pot afavorir un procés adaptatiu, a la vegada tècnic i social, mitjançant el canvi cap a formes de produir i consumir globalment més eficients.
3. L’esgotament de la segona revolució industrial no troba una via de sortida. Dos indicis:

• Les noves tecnologies de la informació i el canvi estructural cap a una economia de serveis no ha comportat cap "desmaterializació", malgrat l’existència d’un important potencial per fer-ho. El modest augment de la productivitat dels anys noranta s’ha degut als canvis a les cadenes comercials, com el codi de barres i la gestió informàtica d’estocs
• L’atonia inversora: als Estats Units “tot l’estalvi de les famílies ha estat absorbit pel dèficit de la balança de pagaments i la inversió en immobles de nova construcció, deixant el finançament de tota la inversió neta de les empreses a l’estalvi dels demés països”. Resulta “una situació sorprenent tractant-se de l’economia més rica del món” (tret de Capitalism Unlehased d’Andrew Glyn).

La crisi són moltes crisis a la vegada, entre elles:

• L’espiral depressió-deflació
• Esclat d’una immensa bombolla especulativa financera
• Esclat de la bombolla immobiliària

Retornant als nivells dels anys 30 del segle passat, ha augmentat la desigualtat en el repartiment de la renda: a 2004 l’1% més ric aconseguí acaparar més del 15% de l’ingrés total dels EUA. En resum, la desigualtat, l’especulació i l’atonia de la inversió real estan relacionades !

En seguirem parlant la setmana vinent.