Avui, a les sis de la tarda hem recordat a Barcelona, al carrer de Bailén 56, davant la seu que fou de la ESCOLA MODERNA, la obra educativa de Francesc Ferrer i Guàrdia, mitjançant la instal•ció d'una placa commemorativa.
M'han demanat que introduís l'acte, i aquestes han estat les meves paraules:
Companys i companyes, amics i amigues:
Gràcies per estar aquí, per acompanyar-nos en el record i en l'homenatge a les idees d'en Francesc Ferrer i Guàrdia.
Aquest agraïment te noms i cognoms: els de aquells que ho han fet possible, en especial la Fundació Ferrer i Guàrdia, i la regidora del districte de l'Eixample, l'Assumpta Escarp.
Agraïment per a qui ens han donat suport, com l'Ateneu Barcelonès, la Comissió per a la Memòria Històrica de Barcelona, el Consell Escolar del Districte de l'Eixample, i tants d'altres.
Agraïment a les persones que des de el Districte de l'Eixample ens han ajudat, al conseller tècnic i l'arxiu municipal de l'Eixample.
Moltes gràcies a tothom.
Però pot ser els agraïments els hauríem de reservar a Ferrer i Guàrdia. Qui era Ferrer i Guàrdia.?
• Era una persona reconeguda arreu del Mon, però encara ara,
desconeguda a casa nostra.
• Nascut a Alella: català, i ciutadà del Món.
• Treballador que havia accedit a la educació en classes nocturnes.
• Anarquista, i també Maçó.
• Però, per damunt de tot, Francesc Ferrer i Guàrdia era un
educador, doncs era una persona que creia fermament en
construïr un Món millor per a tots els essers humans.
• Contruïr, crear, sumar, educar...
Ferrer Guàrdia volia canviar el Món, millorant-lo: i la seva eina va ser l'Educació.
El que va distingir en Ferrer Guàrdia era un concepte i un mètode, on el respecte a la persona en el seu conjunt, anava aparellada al creixement personal.
Ferrer i Guàrdia era una persona amb alts conceptes ètics i morals, creia que al costat de la laïcitat es tenia que educar sense distinció de sexes, races, classes o creences .
• Pensava que l'educació de la infància ha de fonamentar-se sobre una base científica i racional, separant d'ella tota noció mística o sobrenatural.
• Creia que l'instrucció és part d'aquesta educació. Ha de comprendre, al costat de la formació de la intel•ligència:
* el desenvolupament del caràcter,
* la cultura de la voluntat,
* i la preparació d'un ésser moral i físic equilibrat
• Creia que L'educació moral, ha de ser fruit de l'exemple, trobant suport en la gran llei natural de la fraternitat.
• Creia necessari -sobretot en l'ensenyament de la primera infància- que els programes i els mètodes estessin adaptats a la psicologia de l'infant.
Sobre aquests principis va construir l'ESCOLA MODERNA doncs creia en l'educació, com a motor de canvi social
No es casual que conceptes com la Laïcitat, l'Educació per a tothom sense exclussions o desitjat un Món millor per a tothom estiguin encara ara sovint perseguits.
Per aquestes idees va ser assassinat: en les actes del consell de guerra que el jutjava, el fiscal va argumentar precisament això, que Ferrer i Guàrdia volia canviar el mon mitjançant l'educació de les persones.
Molts de nosaltres pensem com en Ferrer i Guàrdia, i volem un Món millor, volem el bé comú, el bé comú per a tothom, fins i tot per els que no volen el bé per els altres !
Això es representa en paraules que ressonen des d'abans de la Revolució Francesa, com Llibertat, Igualtat, Fraternitat i que deuen de ser son molt perillososes: per aquestes idees van tancar la Escola Moderna, i per ser-ne capdavanter van assassinar a Francesc Ferrer i Guàrdia,
Però no van poder amb les seves idees.
Fixeu-vos: ens trobem aquí, i les recordem, i els que aquí estem tenim moltes coses en comú: Pot ser la principal es el convenciment que un mon millor es possible, i que per aconseguir-ho es bàsic i necessari començar des de baix, treballant per que totes les persones, sense distinció d'edat, sexe o classe, puguin accedir a la educació, a la millor educació possible.
Ara, cent anys després de la Setmana Tràgica, i les seves conseqüencies, recordem les paraules de Joan Maragall, abans de l'execució, quan deia que Barcelona tenia de ser la ciutat del perdò. No és va aconseguir, i Ferrer Guàrdia va ser assassinat.
Passats 100 anys, ens anomenen com la ciutat de la tolerància, però encara tenim un deute: el deute de la memòria, el deute del record cap aquells i aquelles que, com Francesc Ferrer i Guàrdia, ens han portat a ser com som.
Reflexionem en el que hem treballat des de sempre.
Reflexionem en els principis morals que ens han guiat.
No trobem un fil comú ?
Ens reconeixem mútuament, ens reconeixem com a hereus d'un somni i capdavanters d'un canvi, que encara està per arribar, però en el que creiem i treballem.
- Som fills de Ferrer i Guàrdia !
- Som fills de l'ESCOLA MODERNA !
Companys i companyes. Amics i amigues. Germans i germanes:
acabo, acabo i ho faig repetint les darreres paraules que va dir Francesc Ferrer i Guàrdia abans de morir:
VISCA L´ESCOLA MODERNA !
Moltes Gràcies.
0 comments:
Publica un comentari