Les ratlles que segueixen m'agradaria que generessin resposta i opinió: la teva !
Sembla que s'acosten temps interessants...
Al meu entendre el que tindrem és una llarga travessa del desert, amb molt pocs elements per a tirar endavant. La esquerra, entesa com a partits, ha perdut gran part de la seva credibilitat, bàsicament per els seus errors, la seva dinàmica, i per manca de reflexió teòrica respecte a les canviants realitats socials i econòmiques.
Partits com PSC, ERC o ICV s'han convertit en irrellevants, el problema és que encara no en son conscients !En el moment extrem de crisi del capitalisme financer, la única resposta que han donat els partits de la esquerra és gestionar la crisi amb les mateixes eines de la dreta: restriccions econòmiques i polítiques neo-lliberals en la economia, malbaratant en pocs anys patrimoni i credibilitat creats amb tants sacrificis !A casa nostra, pitjor: el paper del PSC ha estat especialment colpidor, al posar-se en tot moment al servei del nacionalisme espanyol.No ens ha de sorprendre, doncs, el moviment dels indignats.Que proposo: poca cosa, no soc prou savi, no tinc una bola de vidre.
El que si que sé, és que quan a l'esquerra treballem plegats, fem grans coses, trobem solucions als problemes que oprimeixen al gènere humà. I la història ens ho demostra!
Amb senzillesa, amb humilitat, i amb ganes de treballar, crec que ens podríem començar a trobar sense cap mena d'etiqueta obediencial o política per a començar a generar idees, tal i com en Pasqual va fer al tornar de Roma...Podríem parlar de temes com el futur de la socialdemocràcia, el catalanisme, la laïcitat, el republicanisme -entès com a compromís social- i el lliure-pensament.També hauríem de valorar el fet de que si canvia la llei electoral, el model actual de partits no tindrà futur... començar a pensar sota el prisma "Persona / Districte electoral"
Per començar, podríem fer-ho al voltant d'una taula, generant idees i escoltant propostes, valorant-les en positiu, sense apriorismes envers les idees o envers les persones, enriquint-nos mútuament.
Treball de temps, segur, però precisament ara temps és l'únic actiu que tenim !